El Casal del Raval, va sorgir com a necessitat social fa 26 anys. El barri del Raval històricament és un barri caracteritzat perquè la seva població sempre han estat amb risc de marginació social.
Com a complementarietat o en sustitució de l’escola, en alguns casos, els nens pasaven la major part del dia, esmorzavem, dinaven, berenaven, sopaven i fins i tot es dutxaven al casal, situació que es manté fins als anys 94 o 95, situació que va canviant a mesura que canvia la necessitat social.
La societat actual ha canviat i amb ella les necessitas de la població. Avui dia la situació social està intimament lligada al procés migratori i el perfil de nens que estroben al casal és un perfil que té elseu orígen en diferents païssos, diferent religió, costum i llenguatge.
El nostre paper és de societat acollidora de les persones nouvingudes i la veritat és que encara ens queda molt camí per fer en quant ser una bona societat acollidora.
Íntimament lligat als canvis soscials, estan les diferents tipologies de família. Si abans la família per excelència era la família nuclear avui dia convivim amb famílies monoparentals i quan els fills viuen amb un dels pares i el seu sou només és el que sustenta la família, sobretot en el cas de mares i fills, dóna lloc a situacions de precarietat laboral que innevitablement desenvoca en carències a l’atenció dels fills.
És veritat que avui els nens es troben molt protegits i els drets dels infants estan sobre la taula, però encara hi ha molts casos de maltractament psicològics, cada cop, per això, més fàcils de detectar gràcies a la tasca dels professionals del sector. En aquests casos el que s’ha de fer és treballar sempre a tres bandes, família, escola i serveis socials.
A part d’acollir a aquests nens en risc d’exclusió social i d’ajudar a les seves famílies, sobretot a les mares, el casal fa una profunda tasca en l’àmbit educatiu. Incideix sobretot en l’aprenentatge de les llengües i la informàtica, formen a nens i a pares, majoritariament mares amb l’objectiu de poder-los inserir al món laboral.
El treball que es fa amb les mares primerament és injectar-lis una dosi d’autoestima i fer-les conscients del que són capeces de fer elles mateixes, els hi ajuden a descobrir les seves potencialitats i les ensenyen a jugar amb els seus fills. En el cas que trobessin una feina i ningú es pogués quedar amb els seius fills, el casal posa a la seva disposició un servei de llar d‘infants.
Un dels missatges que més em va fer pensar durant la presentació va ser: Si no tenim en compte les transformacions socials no serem uns bons mestres“ Com podem curar i donar-li medicina a un malalt si no sabem de què pateix. A l’educació és el mateix, si no sabem quina és la necessitat educativa, i això es sap si es treu el cap fora de les aules, en què volem o en què hem d’educar?
El casal conta amb 150 persones en plantilla i 600 voluntaris. Entre ells es troben grans professionals, educadors,assitents socials... qui analitzaran individualment cada casa i en funció de la seva necessitat faran un plantejament o un altre, però sempre seguint el mateix eix, coordinació i comunicació entre escola, família i centre.
La importància d’avui dia no és tenir una capsa plena de oneixements, sinó saber educar en la diversitat, només així es treballaran valors com el respecte per lo diferent i la riquesa de la diversitat.
El casal juntament amb els altres centres treballen en xarxa, unificant així objectius i establint criteris comuns d’actuació.
dimecres, 18 de novembre del 2009
conferència Eulàlia Bosch. "Fer de Mestres"
La professora Dolors Busquets comença la conferència presentant a l'Eulàlia Bosch.
La descriu com una persona que està en contacte amb les diferents representacions artístiques, la ciència i la vida, tot això enriqueix la seva obra a través de les experiències que van sorgint.
També fa referència al seu interès per "l'EDUCACIÓ" i a més especifica que és educació amb majúscules i tot ho relaciona amb aquest tema.
L'Eulalia Bosch comença la seva conferència explicant que la feina de Mestre té relació amb tota la població, per lo que no podem deixar de banda que fer de Mestre és fa en el marc d'una ciutat, mai pot anar aïllat del seu context social.
El tema de la conferència gira al voltant dels nens, però els nens que creixen.
Els nens van creixent i amb ells la seva curiositat i la necessitat d'aprendre. Nosaltres com adults hem d'alimentar aquesta necessitat dels nens i no tallar-li les ales a l'hora de descobrir el món.
L'Eulàlia Bosch comenta que els nens són com estrangers, que venen al món sense saber res i que mica en mica el volen descobrir.
La feina d'educar no només és feina dels mestres, ens comenta, és feina de tota una ciutat, ja que el nen neix en una ciutat i creix en ella, així entre tots hem d'ajudar-los a trobar el seu lloc.
"Aprendre a viure en la teva ciutat és aprendre a viure en totes les ciutats del món. Aprendre de la nostra ciutat és aprendre a saber què ens falta o quines coses podem importar d'altres llocs. Si no has arrelat a la teva ciutat, no ho faràs en lloc." Quan les coses no et venen donades que les has d'aprendre és quan les entens i aquest aprenentatge el podràs portar sempre amb tu a qualsevol lloc que hi vagis. L'aprenentatge el podrà anar construint durant tota la vida, ampliant i completant amb nous coneixements i noves experiències.
La nostra tasca com a mestres perquè el nen pugui créixer, és com a mínim ajudar als nens a relacionar-se amb la ciutat, ens diu L'Eulàlia Bosch. Si ell creix ajudarà després a que creixi la seva ciutat.
Compara als nens amb el procés que fan les vaques per menjar. Comenta que igual que les vaques surten a buscar l'aliment i després tornen a rumiar, els nens han de sortir a buscar coneixements i després tornaran a l'escola a pensar, a construir i a complementar-ho.
Sobre la curiositat dels nens ens va dir que era necessària, ja que per conèixer, per créixer i evolucionar s'han de fer preguntes. El nostre paper com a mestres és alimentar la curiositat dels nens. Després ells es trobaran amb les contradiccions del món, però perquè creixin no se'ls hi ha d'evitar problemes, sinó que els hem d'ajudar a que es facin forts davant d'ells. A alimentar aquesta curiositat ens poden ajudar totes les arts.
Aquesta conferència juntament amb altres assignatures del curs m'ha ajudat a veure la importància que té tot el que envolta als nens i que és important incloure'l sempre en el context de l'educació.
La descriu com una persona que està en contacte amb les diferents representacions artístiques, la ciència i la vida, tot això enriqueix la seva obra a través de les experiències que van sorgint.
També fa referència al seu interès per "l'EDUCACIÓ" i a més especifica que és educació amb majúscules i tot ho relaciona amb aquest tema.
L'Eulalia Bosch comença la seva conferència explicant que la feina de Mestre té relació amb tota la població, per lo que no podem deixar de banda que fer de Mestre és fa en el marc d'una ciutat, mai pot anar aïllat del seu context social.
El tema de la conferència gira al voltant dels nens, però els nens que creixen.
Els nens van creixent i amb ells la seva curiositat i la necessitat d'aprendre. Nosaltres com adults hem d'alimentar aquesta necessitat dels nens i no tallar-li les ales a l'hora de descobrir el món.
L'Eulàlia Bosch comenta que els nens són com estrangers, que venen al món sense saber res i que mica en mica el volen descobrir.
La feina d'educar no només és feina dels mestres, ens comenta, és feina de tota una ciutat, ja que el nen neix en una ciutat i creix en ella, així entre tots hem d'ajudar-los a trobar el seu lloc.
"Aprendre a viure en la teva ciutat és aprendre a viure en totes les ciutats del món. Aprendre de la nostra ciutat és aprendre a saber què ens falta o quines coses podem importar d'altres llocs. Si no has arrelat a la teva ciutat, no ho faràs en lloc." Quan les coses no et venen donades que les has d'aprendre és quan les entens i aquest aprenentatge el podràs portar sempre amb tu a qualsevol lloc que hi vagis. L'aprenentatge el podrà anar construint durant tota la vida, ampliant i completant amb nous coneixements i noves experiències.
La nostra tasca com a mestres perquè el nen pugui créixer, és com a mínim ajudar als nens a relacionar-se amb la ciutat, ens diu L'Eulàlia Bosch. Si ell creix ajudarà després a que creixi la seva ciutat.
Compara als nens amb el procés que fan les vaques per menjar. Comenta que igual que les vaques surten a buscar l'aliment i després tornen a rumiar, els nens han de sortir a buscar coneixements i després tornaran a l'escola a pensar, a construir i a complementar-ho.
Sobre la curiositat dels nens ens va dir que era necessària, ja que per conèixer, per créixer i evolucionar s'han de fer preguntes. El nostre paper com a mestres és alimentar la curiositat dels nens. Després ells es trobaran amb les contradiccions del món, però perquè creixin no se'ls hi ha d'evitar problemes, sinó que els hem d'ajudar a que es facin forts davant d'ells. A alimentar aquesta curiositat ens poden ajudar totes les arts.
Aquesta conferència juntament amb altres assignatures del curs m'ha ajudat a veure la importància que té tot el que envolta als nens i que és important incloure'l sempre en el context de l'educació.
Internet i les seves eines a l'escola
A la classe de TIC, per grups havíem de presentar les diferents eines que podem fer servir d'internet, concretament de google, per informatitzar les nostres aules i adaptar-nos a les noves tecnologies com a futurs mestres.
El meu grup vam escollir parlar sobre el google llibres. Us he linkat la presentació perquè podeu veure el seu funcionament.
La resta tècniques informàtiques van ser:
-Doodle
-dotsub
-encarta
-Google earth
-Igoogle
-laboratori com soc
-soft català
El meu grup vam escollir parlar sobre el google llibres. Us he linkat la presentació perquè podeu veure el seu funcionament.
La resta tècniques informàtiques van ser:
-Doodle
-dotsub
-encarta
-Google earth
-Igoogle
-laboratori com soc
-soft català
Eduwiki
L' Eduwiki és una enciclopèdia amb format electrònic.
L'Eduwiki té com a objectiu crear un coneixement compartit amb els alumnes de Primària i Secundària, entre 6 i 12 anys i ells són els que creen aquesta enciclopèdia virtual sota uns principis i una normativa fent un treball col·laboratiu.
A classe vam fer un grup de 4 a 6 persones amb l'objectiu de conèixer el funcionament de les wikis, tal i com es comenta al bloc de gestió i tic.
El nostre grup ha escollit fer l'entrada a l'Eduwiki sobre els cocodrils.
L'Eduwiki té com a objectiu crear un coneixement compartit amb els alumnes de Primària i Secundària, entre 6 i 12 anys i ells són els que creen aquesta enciclopèdia virtual sota uns principis i una normativa fent un treball col·laboratiu.
A classe vam fer un grup de 4 a 6 persones amb l'objectiu de conèixer el funcionament de les wikis, tal i com es comenta al bloc de gestió i tic.
El nostre grup ha escollit fer l'entrada a l'Eduwiki sobre els cocodrils.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
