Més enllà de les fronteres

"Més enllà de les fronteres"va ser el títol de la nostra presentació acadèmica sobre territori.

La Lídia Iglesias i jo van voler mostrar a la nostra intervenció un exemple de com es viu darrera d'aquesta línia tan prima que separa cultures, persones i fins i tot famílies.

De vegades pensem que nosaltres no podem fer res pe moure cap fil del món, que tot ja està predeterminat i que són els governs els únics que tenen l'opció de canviar les coses.

Penso que això és fruit del moment,de la situació i de l'època en què ens ha tocat viure. Estem acomodats perquè les nostres necessitats bàsiques ja estan cobertes i si, pensem que s'han de canviar coses, però en realitat ja ens està bé com estem.

Portem moltes coses al cap, no tenim temps de res i el poc temps lliure que ens queda l'hem de gaudir al màxim. No hi ha temps per pensar en res més i a més creiem que això, a nosaltres no ens toca; que per això ja estan els nostres representants polítics.

Molt diferent de la situació en què van viure els nostres pares o avis, que havien de lluitar i mobilitzar-se per aconseguir llibertat, per aconseguir drets bàsics.

Amb la nostra presentació volíem moure els fils que tots tenim dintre i fer pensar que si, que podem fer més del que pensem i que la suma de petites accions fan una muntanya ben gran.

Us adjunto la nostra presentació

4 Habilitats lingüístiques

Llegir, parlar, escriure i escoltar són les quatre habilitats lingüístiques que els usuaris de la llengua hem de dominar per poder comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles.

Llegir és comprendre un text escrit. Qui llegeix li dóna significat al text.
Llegim per aconseguir un objectiu, o bé per plaer o per arreglar la rentadora...
A la lectura interactuen el lector i el text. El lector es fa amb el text i aporta els coneixements que ja hi tenia.

Llegir és implicar-se en un procés de predicció i influència continu. Qui llegeix es formula una hipòtesi sobre el significat del text que després anirà verificant mentre llegeix.

Escriure és un procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

Característiques del text

Un text escrit o un discurs ha d'actuar amb sentit i eficàcia
Les característiques del text són descriptives(analitzen o expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic) o prescriptives(Característiques que determinen normes d'ús).

Descriptives: coherència, cohesió i adequació.
Prescriptives: correcció i variació.

-Adequació: gran adaptació d'un discurs o text a la seva situació comunicativa tenint en compte el dialecte i registre.

-Coherència: Propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és. Estableix una relació lògica entre les diferents parts dels discurs, tenint en compte l'estructura del text.

-Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten a l'oient interpretar-los amb eficàcia

-Correcció:norma explícita d’ús en una comunitat lingüística.

- Variació: trets estilístics i expressius d’acord amb segons quins valors socials.

La descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs, que pretén representar lingüísticament a persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...

Hi ha dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, és limita a descriure amb la major objectivitat possible i precisió les característiques que el defineixen. És una característica dels textos científics i acadèmics.

Personalment crec que si que s'ha d'intentar ser el més objectiu possible, però que l'objectivitat no existeix, ja que tot el que descrivim és sobre el que nosaltres veiem. Segurament que si dues persones fem la descripció d'un objecte de la forma més objectiva possible finalment quedaran dues descripcions una diferents.

A la descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu i sol tenir una finalitat estètica.

Com es fa una descripció?

-Primer de tot s'ha d'explorar la situació.
Cal seleccionar amb molta cura les paraules exactes que ens permetin imaginar l'objecte. Es realitza segons una perspectiva i un punt de vista determinats. Tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació: la relació entre els interlocutors...
El contingut respon a preguntes, com ara: què és? com és? per a què serveix?

-Segon, s'ha d'ordenar les informacions que hem obtingut.

-Com a tercer pas seria redactar el text.
En les descripcions subjectives i descriptives hi sol haver moltes comparacions i metàfores i es fa ús de la creativitat.

Competència Comunicativa

Utilitzar i aprendre una llengua a part de fer servir el codi implica adquirir tota una sèrie d'habilitats per saber fer-lo servir en les diferents ocasions de comunicació que hi ha en un entorn determinat.

Com diu Loayza, aquesta competència és integral i inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, els seus usos i altres sistemes de comunicació i a una experiència social.

Segons Gumperz i Dell Hymes "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

Components de la competència comunicativa:

-Competència lingüística/gramatical:
Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, de lèxic, sintàctic i semàntic)

-Competència sociolingüística:
Fa referència a les regles socioculturals d’ús. És l’habilitat que s’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

- Competència discursiva:
Fa referència a l’habilitat per produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

- Competència estratègica:
Fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o per compensar les insuficiències en una o més competències.

El llenguatge i les llengües

El llenguatge està format per múltiples senyals que es fan servir tant pel comunicador com pel receptor en una multiplicitat de combinacions.

La seva qualitat i complexitat marquen la gran diferència amb els animals.
El nostre entorn té un ventall molt ampli de possibilitats, per això tot el que veiem s'ha de reduir i classificar a través del llenguatge per entendre'ns.

El llenguatge és el pilar bàsic de la memòria, encara que no l'únic ja que també tenim memòria olfactiva, visual...Per construir el pensament el llenguatge també és bàsic.

El llenguatge és indispensable a l'hora de crear la nostra identitat, formació i la història de la nostra vida.
El llenguatge és molt important per elaborar un diàleg intern amb nosaltres mateixos i és el medi de comunicació i expressió més extens que té l'ésser humà.

Quan volem traduir els nostres sentiments amb el llenguatges ens trobem amb moltes dificultats i quan ho fem perd expressivitat i espontaneïtat.

Com paralar bé en públic

"Com parlar bé en públic" és un llibre escrit per RUBIO I PUIG PELAT, J.F on ens donen consells i tècniques per fer servir quan haguem de parlar davant d'una audiència.


Què necessito per parlar bé en públic?
Saber fer una síntesis oral d’un tema qualsevol.
Trobar arguments per defensar una proposta.
Conèixer les tècniques bàsiques de la persuasió.
Saber distingir la informació rellevant.
Parlar amb precisió, brevetat i sense retòrica falsa (buida, pomposa, falsa).
Pensar amb claredat per parlar amb claredat.
Saber fer una presentació en 10 minuts ben raonada
Trobar solucions creatives a problemes.
Treure el costat positiu de les coses.
Saber comprar, vendre i negociar.
Saber transmetre una imatge de seguretat.

És tan important parlar bé que d’això dependrà que aconseguim un lloc de treball per com ens expressem a una entrevista.
Què hem de fer?
Practicar, practicar i practicar en veu alta, davant d’un mirall, vocalitzar bé, una bona tècnica és mossegar un bolígraf amb els queixals i parlar, ens ajudarà a vocalitzar millor

Diferències entre llengua oral i escrita

"La oralidad no es un ideal, y nunca lo ha sido.

Enfocarla de manera positiva no significa enaltecerla

como un estado permanente para toda cultura.

El conocimiento de la escritura abre posibilidades

para la palabra y la existencia humana que resultarían

inimaginables sin la escritura. [...]

Asimismo, la oralidad nunca puede eliminarse por completo :

al leer un texto se le “oraliza”. Tanto la oralidad como el

surgimiento de la escritura a partir de la oralidad son necesarias

para la evolución de la conciencia “.

WALTER ONG

Esmentaré a grans trets les diferències més significatives entre llengua oral i escrita.

La llengua oral es fa servir normalment en àmbits privats, l'emissor té més llibertat per elaborar estructures i per fer canvis de ritme i velocitat. És més espontània i fa servir frases breus inclús, inacabades. Fa servir oracions simples i breus i un lèxic menys formal.

El llenguatge escrit per contra es fa servir més en àmbits públics, no és tan espontània i les oracions són més complexes

En quant al context en el llenguatge oral el receptor comprèn al mateix moment que està escoltant el text i es crea interacció entre emissor i receptor. Amb el llenguatge escrit el receptor percep simultàniament el text des de que el rep, però no hi ha interacció.

El llenguatge oral és molt més ràpid i permet rectificar en el mateix moment que es parla. El llenguatge no verbal juga un paper molt important en la comunicació oral.

Anuncis TV

Com a exemple de llenguatge audiovisual vam veure a classe un anunci de Galerias Preciado, on es pot veure com per donar més èmfasi a segons quines imatges ho fan a càmera lenta, o per donar un aspecte més tètric fan servir la llum, els colors...

Per mostrar la resistència de la roba, els nens surten pel terra, estirant-se del jerseis els uns als altres...
Per vendre el seu producte a l'anunci es fa servir la música, la llum, la posició de la càmera, els colors, el ritme, la gestualitat...


Un altre exemple és l'anunci de l'Altea XL. Al començament de l'anunci es pot veure com un pare va amb una filla a escollir la seva mascota i la nena vol un monstre. Per ressaltar el lligam entre la nena i el monstre, les dents de la nena "s'assemblen" a les del monstre.

L'anunci comença amb una música trista i baixa fins que finalment s'emporten al monstre a casa que quan comencen a donar-li amor la música es va animant i es veu més llum a l'anunci.

Quan hi ha el problema que quan més estimen al monstre més creix i això li impedeix entrar a molts lloc com el cotxe, la música comença a ser poc a poc més lenta i mel.melancòlica.

Finalment troben la solució a tots els problemes i es compren un cotxe més gran, l'Altea XL, on poden portar al seu company, aquí la música és més ràpida i més alegre i hi ha més lum a l'anunci.

Conferència Guillermo Orozco

A la classe de COED vam veure una conferència de Guillermo Orozco sobre el llenguatge audiovisual.

Guillermo Orozco és professor a Guadalajara (Mèxic) i a través d'un vídeo d'una mitja hora ens va transmetre el seu coneixement i parer sobre el llenguatge audiovisual.

"Tots tenim competències comunicatives bàsiques perquè tots som audiència" diu en Orozco.

Som audiència d'Internet, de la televisió, del cinema, de la premsa...Com audiència per accedir a Internet necessitem uns coneixements bàsics per fer-lo servir. La imatge té un codi més universal per això no necessitem eines per accedir a la televisió i al cinema.

Nosaltres, com que veiem el que ens estan mostrant, creiem que és la realitat, però és només una representació de la mateixa. Darrera de totes les imatges, hi ha un càmera que segons el que ell veu en aquell moment i el que ens volen transmetre, això és el que rebem.

Comenta en Orozco un cas dels anys 70 que és transmetia per la televisió.Un debat entre patronal i treballadors, però amb diferents condicions. El que parlava la patronal s'emetia en hores puntes i els hi donaven importància amb la posició de la càmera.En canvi els treballadors s'emetien en hores de poca audiència i la posició de la càmera els hi treia importància.

L'educació per als mitjans, diu Orozco, no depèn només d'una sola entitat, sinó que ha de ser en conjunt d'elles. Els principals han de ser l'escola i la família i en segon lloc els mitjans de comunicació.

Orozco explica que els nens passen la majoria del seu temps a l'escola o amb la família per això són els primers responsables de com el nen interactua amb els mitjans.

Estic d'acord amb el que comenta l'Orozco, però a la societat actual el problema que hi ha és que els nens passen moltes hores sols i tenen via directa amb la televisió, ordinador, consola i sense cap mena de limitació.

Els mitjans de comunicació encara que no vulguin tenen un efecte educatiu sobre els nens i per això se'ls ha de demanar que actuïn amb responsabilitat.

Quin hauria de ser el paper de les escoles segons Orozco? Ens comenta que està molt bé el fet de tenir tecnologia a les aules, però no sense un gran treball pedagògic darrera, per això és molt important la feina que faci el professor.

La proposta que fa l'Orozco és alfabetització múltiple audiovisual, digital... amb un important contingut pedagògic en cada mitjà per potenciar la tecnologia. Ho compara amb el procés d'aprenentatge que es fa quan s'aprèn a llegir i escriure.

Ens comenta que les noves generacions no venen amb cap xip adaptat, encara que si que tenen més facilitat per aprendre aquestes matèries, però s'ha de fer igualment un procés d'educació.

Serà molt important la tasca que nosaltres farem com a futurs mestres darrera d'aquest procés d'aprenentatge i la que es faci des de casa per tal que els nostres nens i nenes puguin fer un bon ús audiovisual.

DEBATS

En grups de deu persones hem treballat la comunicació oral en forma de debat. De les deu persones havíem de fer equips de cinc, cinc a favor del tema a debatre i els altres cinc del grup en contra.

Un cop fet el grup havíem d'escollir el tema de discussió i a partir d'aquí cada equip feia la seva recerca, tant d'arguments a favor com en contra per poder argumentar i convèncer sobre la seva postura.

Com a exemple a classe vam veure com era un debat acadèmic entre diferents Universitats. Fan com una lliga i a l'últim debat queden els finalistes, i qui tingui més proves, argumenti millor i convenci al jurat serà l'equip guanyador.

Encara que nosaltres no fèiem una competició com a tal, ens ho havíem de preparar i fer com si ho fos. Tot comptava, el llenguatge corporal,els registres,la locució...

De cada debat hem fet una valoració i entre els aspectes que havíem de tenir en compte vull destacar: l'estructura dels arguments, exposar contraarguments,fer servir cites i proves docuemtals, fen bon ús de la llengua i tenir una velocitat i entonació adequades.

En general tots els debats han estat molt preparats i treballats, gairebé tots s'han adreçat al públic i contraris a l'hora d'argumentar. Com aspecte a millorar és la preparació de les preguntes i respostes entre els dos equips, mancant així la naturalitat del debat.

Un altre aspecte a millorar seria el portar als debats una línia per idea que hem de dir obligant-nos a no llegir tant ni a tenir el text après de memòria i així facilitar el no quedar-nos en blanc.

Territori

Al mòdul Processos i Contextos Educatius II hem treballat "El Territori", títol que hem desenvolupat en parella per fer una exposició acadèmica.

Havíem d'integrar tots els objectius i competències treballats durant el curs i exposar-los en sis minuts.

En aquesta pràctica hem pogut treballar diferents competències del mòdul, el treball en equip de manera responsable i cooperativa, adquirir la capacitat de recerca, selecció , anàlisi i síntesi de la informació per transformar-la en coneixement, i incorporar metodologies que contenen TIC entre d'altres competències.

Les presentacions en general s'han basat en una presentació en power point, remarcant les idees més importants a desenvolupar. Unes presentacions portaven més text, altres eren més visuals. Moltes s'han intercal.lat amb vídeos de situacions reals, altres han portat materials per compartir a la classe, poemes, cançons...Unes han acabat al seu temps i d'altres després del xiulet.

Les persones que estàvem de públic teníem unes plantilles amb uns conceptes que havíem d'avaluar de cada presentació i després posar una nota final a la mateixa. La veritat és que no és fàcil avaluar, encara que tinguis els conceptes, costa molt ser just a l'hora de posar una nota.

En general han estat presentacions molt treballades, amb continguts molt diferents i de totes elles ens emportem una gran experiència.

Recitació

D'aquí poc serem Mestres i una de les habilitats més importants que hem de desenvolupar és la de parlar en públic.No només parlar en públic, sinó fer que el missatge que nosaltres vulguem donar sigui el mateix que han rebut els nostres receptors.

Es a dir, el que és important no és el que nosaltres diguem sinó què han entès les persones que ens escolten.

Aquí entren en joc l'empatia, el saber escoltar, saber transmetre i fer que et retornin el teu missatge per saber què ha arribat realment.

A la classe de COED hem fet servir diferents eines per posar en pràctica aquesta habilitat: els debats, les recitacions i el territori juntament amb TIC.

Cadascú de nosaltres hem escollit que volíem recitar. Uns han explicat contes, altres historietes, altres monòlegs, altres hem recitat poemes...

En cada recitació en comú teníem els nervis.Què curiós, quan estàs a la cadira escoltant als teus companys els hi vols transmetre ànims, amb un somriure que digui:"tranquil, no passa res, si ho estàs fent molt bé" però quan has de sortir tu a l'escenari res d'això et serveix.

De vegades han jugat males passades els nervis, la vergonya... però la veritat és que tots hens hem preparat meticulosament cadascuna de les intervencions i les hem volgut transmetre en cada recitació.

Personalment valoro molt positivament fer aquest tipus de pràctica, ja que mica en mica vas agafant confiança i et vas sentint més còmode a l'hora de parlar davant de molta gent.

Això de cara a un futur ens ajudarà ja que la nostra feina tindrà un gran contingut de parlar en públic, ja sigui amb els nens o amb els companys de feina.

conferència Eulàlia Bosch. "Fer de Mestres"

La professora Dolors Busquets comença la conferència presentant a l'Eulàlia Bosch.

La descriu com una persona que està en contacte amb les diferents representacions artístiques, la ciència i la vida, tot això enriqueix la seva obra a través de les experiències que van sorgint.

També fa referència al seu interès per "l'EDUCACIÓ" i a més especifica que és educació amb majúscules i tot ho relaciona amb aquest tema.

L'Eulalia Bosch comença la seva conferència explicant que la feina de Mestre té relació amb tota la població, per lo que no podem deixar de banda que fer de Mestre és fa en el marc d'una ciutat, mai pot anar aïllat del seu context social.

El tema de la conferència gira al voltant dels nens, però els nens que creixen.

Els nens van creixent i amb ells la seva curiositat i la necessitat d'aprendre. Nosaltres com adults hem d'alimentar aquesta necessitat dels nens i no tallar-li les ales a l'hora de descobrir el món.

L'Eulàlia Bosch comenta que els nens són com estrangers, que venen al món sense saber res i que mica en mica el volen descobrir.

La feina d'educar no només és feina dels mestres, ens comenta, és feina de tota una ciutat, ja que el nen neix en una ciutat i creix en ella, així entre tots hem d'ajudar-los a trobar el seu lloc.

"Aprendre a viure en la teva ciutat és aprendre a viure en totes les ciutats del món. Aprendre de la nostra ciutat és aprendre a saber què ens falta o quines coses podem importar d'altres llocs. Si no has arrelat a la teva ciutat, no ho faràs en lloc." Quan les coses no et venen donades que les has d'aprendre és quan les entens i aquest aprenentatge el podràs portar sempre amb tu a qualsevol lloc que hi vagis. L'aprenentatge el podrà anar construint durant tota la vida, ampliant i completant amb nous coneixements i noves experiències.

La nostra tasca com a mestres perquè el nen pugui créixer, és com a mínim ajudar als nens a relacionar-se amb la ciutat, ens diu L'Eulàlia Bosch. Si ell creix ajudarà després a que creixi la seva ciutat.

Compara als nens amb el procés que fan les vaques per menjar. Comenta que igual que les vaques surten a buscar l'aliment i després tornen a rumiar, els nens han de sortir a buscar coneixements i després tornaran a l'escola a pensar, a construir i a complementar-ho.

Sobre la curiositat dels nens ens va dir que era necessària, ja que per conèixer, per créixer i evolucionar s'han de fer preguntes. El nostre paper com a mestres és alimentar la curiositat dels nens. Després ells es trobaran amb les contradiccions del món, però perquè creixin no se'ls hi ha d'evitar problemes, sinó que els hem d'ajudar a que es facin forts davant d'ells. A alimentar aquesta curiositat ens poden ajudar totes les arts.

Aquesta conferència juntament amb altres assignatures del curs m'ha ajudat a veure la importància que té tot el que envolta als nens i que és important incloure'l sempre en el context de l'educació.

Qui ets tu?

Com cada primavera les flors comencen a florir, la neu va perdent la seva solidesa per convertir-se en l’aigua que baixarà per les muntanyes. Els dies comencen a ser més llargs i el color del cel és d’un blau cada vegada més clar.
Amb els ulls clars com el cel i els cabells rossos i ben pentinats, la Laia camina decidida a pujar la muntanya i a veure el riu baixar.
Seu sota un arbre i escolta l’aigua passar, amb la música de l’aigua, es posa les seves sabates de dansa i comença a ballar.
El seu cos es mou lliure, lliure com l’aigua del riu i fa harmònic cada un dels seus moviments, s’estira i arriba als racons que vol, com l’aigua, l’aigua del riu que passa i arriba, on vol arribar.
Darrere de cada pas, de cada moviment hi ha un intens treball, que ara ens sembla fàcil en veure-la ballar, com l’aigua, l’aigua del riu que va superant tots els obstacles, passant per totes les pedres i arrodonint-les, fent més suau el seu caminar.
L’aigua comença a córrer, tant com la música que fa els moviments de la Laia acompanyen cada nota que el riu ens fa escoltar.
El vent va acariciant-li la cara, sense moure el cabell del seu cap, el sol comença a amagar-se i li reflecteix a les galtes un color ben rosat.
De sobte el riu es para, el ball de la Laia ha acabat,es treu tota la roba i s’endinsa al mar, on abraça cada nota i per la suavitat de les ones es deixa emportar.


El ball de l'aigua