Elogi de la feblesa és un llibre d’Alexandre Jollien on fa com ell diu: “un cant descomunal a la vida”.
La seva obra està orientada a qualsevol persona, on t’ensenya a superar les teves febleses si és que es pot o aprendre a viure amb elles.
Aquest llibre et fa tocar de peus a terra, et presenta la realitat, t’ensenya a observar i a comprendre.
En Jollien fa una autobiografia mostrant la seva feblesa, donant una lliçó sobre la voluntat de superació de les persones, sobre com saltar les barreres fins i tot les barreres físiques per aconseguir allò que et proposes. Però no només les físiques, sovint són les psicològiques, les que nosaltres mateixos ens posem, o deixem que altres ens posin i sense saber perquè ens impedeixen caminar, no ens deixen créixer.
Res d’això no es podria fer sense mirar-nos al nostre interior amb comprensió. Gràcies a la Filosofia en Jollien va saber mirar-se al seu interior, veure la realitat tal com era, descobrir les seves febleses i superar les que realment podia superar i acceptar amb les que havia de viure. Acceptar-les des de la veritat i amb la més naturalitat possible. Això l’ha fet ser qui és i estar on està.
Els pilars fonamentals perquè en Jollien escrigués aquest llibre van ser: el recolzament de la seva família, la petjada dels amics i la mirada dels altres, que a vegades és per un bé i altres no tant.
Aquests tres pilars que fonamenten l'obra els podríem extrapolar als pilars de la nostra vida, com nosaltres anem creixent gràcies als que ens envolten, família i amics i a la mirada dels altres.
Es una obra que et fa pensar en coses que fins ara no t'havies parat, com el concepte de normalitat, qui s'atreveix després de la lectura a definir-ho i a posar-ne exemples? La idea no és tan en definir, sinó en pensar sobre el terme i tot el que l'envolta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada