"Més enllà de les fronteres"va ser el títol de la nostra presentació acadèmica sobre territori.
La Lídia Iglesias i jo van voler mostrar a la nostra intervenció un exemple de com es viu darrera d'aquesta línia tan prima que separa cultures, persones i fins i tot famílies.
De vegades pensem que nosaltres no podem fer res pe moure cap fil del món, que tot ja està predeterminat i que són els governs els únics que tenen l'opció de canviar les coses.
Penso que això és fruit del moment,de la situació i de l'època en què ens ha tocat viure. Estem acomodats perquè les nostres necessitats bàsiques ja estan cobertes i si, pensem que s'han de canviar coses, però en realitat ja ens està bé com estem.
Portem moltes coses al cap, no tenim temps de res i el poc temps lliure que ens queda l'hem de gaudir al màxim. No hi ha temps per pensar en res més i a més creiem que això, a nosaltres no ens toca; que per això ja estan els nostres representants polítics.
Molt diferent de la situació en què van viure els nostres pares o avis, que havien de lluitar i mobilitzar-se per aconseguir llibertat, per aconseguir drets bàsics.
Amb la nostra presentació volíem moure els fils que tots tenim dintre i fer pensar que si, que podem fer més del que pensem i que la suma de petites accions fan una muntanya ben gran.
Us adjunto la nostra presentació
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada