Qui ets tu?

Com cada primavera les flors comencen a florir, la neu va perdent la seva solidesa per convertir-se en l’aigua que baixarà per les muntanyes. Els dies comencen a ser més llargs i el color del cel és d’un blau cada vegada més clar.
Amb els ulls clars com el cel i els cabells rossos i ben pentinats, la Laia camina decidida a pujar la muntanya i a veure el riu baixar.
Seu sota un arbre i escolta l’aigua passar, amb la música de l’aigua, es posa les seves sabates de dansa i comença a ballar.
El seu cos es mou lliure, lliure com l’aigua del riu i fa harmònic cada un dels seus moviments, s’estira i arriba als racons que vol, com l’aigua, l’aigua del riu que passa i arriba, on vol arribar.
Darrere de cada pas, de cada moviment hi ha un intens treball, que ara ens sembla fàcil en veure-la ballar, com l’aigua, l’aigua del riu que va superant tots els obstacles, passant per totes les pedres i arrodonint-les, fent més suau el seu caminar.
L’aigua comença a córrer, tant com la música que fa els moviments de la Laia acompanyen cada nota que el riu ens fa escoltar.
El vent va acariciant-li la cara, sense moure el cabell del seu cap, el sol comença a amagar-se i li reflecteix a les galtes un color ben rosat.
De sobte el riu es para, el ball de la Laia ha acabat,es treu tota la roba i s’endinsa al mar, on abraça cada nota i per la suavitat de les ones es deixa emportar.


El ball de l'aigua