Visita al Casal del Raval

El Casal del Raval, va sorgir com a necessitat social fa 26 anys. El barri del Raval històricament és un barri caracteritzat perquè la seva població sempre han estat amb risc de marginació social.
Com a complementarietat o en sustitució de l’escola, en alguns casos, els nens pasaven la major part del dia, esmorzavem, dinaven, berenaven, sopaven i fins i tot es dutxaven al casal, situació que es manté fins als anys 94 o 95, situació que va canviant a mesura que canvia la necessitat social.
La societat actual ha canviat i amb ella les necessitas de la població. Avui dia la situació social està intimament lligada al procés migratori i el perfil de nens que estroben al casal és un perfil que té elseu orígen en diferents païssos, diferent religió, costum i llenguatge.
El nostre paper és de societat acollidora de les persones nouvingudes i la veritat és que encara ens queda molt camí per fer en quant ser una bona societat acollidora.
Íntimament lligat als canvis soscials, estan les diferents tipologies de família. Si abans la família per excelència era la família nuclear avui dia convivim amb famílies monoparentals i quan els fills viuen amb un dels pares i el seu sou només és el que sustenta la família, sobretot en el cas de mares i fills, dóna lloc a situacions de precarietat laboral que innevitablement desenvoca en carències a l’atenció dels fills.
És veritat que avui els nens es troben molt protegits i els drets dels infants estan sobre la taula, però encara hi ha molts casos de maltractament psicològics, cada cop, per això, més fàcils de detectar gràcies a la tasca dels professionals del sector. En aquests casos el que s’ha de fer és treballar sempre a tres bandes, família, escola i serveis socials.
A part d’acollir a aquests nens en risc d’exclusió social i d’ajudar a les seves famílies, sobretot a les mares, el casal fa una profunda tasca en l’àmbit educatiu. Incideix sobretot en l’aprenentatge de les llengües i la informàtica, formen a nens i a pares, majoritariament mares amb l’objectiu de poder-los inserir al món laboral.
El treball que es fa amb les mares primerament és injectar-lis una dosi d’autoestima i fer-les conscients del que són capeces de fer elles mateixes, els hi ajuden a descobrir les seves potencialitats i les ensenyen a jugar amb els seus fills. En el cas que trobessin una feina i ningú es pogués quedar amb els seius fills, el casal posa a la seva disposició un servei de llar d‘infants.
Un dels missatges que més em va fer pensar durant la presentació va ser: Si no tenim en compte les transformacions socials no serem uns bons mestres“ Com podem curar i donar-li medicina a un malalt si no sabem de què pateix. A l’educació és el mateix, si no sabem quina és la necessitat educativa, i això es sap si es treu el cap fora de les aules, en què volem o en què hem d’educar?
El casal conta amb 150 persones en plantilla i 600 voluntaris. Entre ells es troben grans professionals, educadors,assitents socials... qui analitzaran individualment cada casa i en funció de la seva necessitat faran un plantejament o un altre, però sempre seguint el mateix eix, coordinació i comunicació entre escola, família i centre.
La importància d’avui dia no és tenir una capsa plena de oneixements, sinó saber educar en la diversitat, només així es treballaran valors com el respecte per lo diferent i la riquesa de la diversitat.
El casal juntament amb els altres centres treballen en xarxa, unificant així objectius i establint criteris comuns d’actuació.