Recitació

D'aquí poc serem Mestres i una de les habilitats més importants que hem de desenvolupar és la de parlar en públic.No només parlar en públic, sinó fer que el missatge que nosaltres vulguem donar sigui el mateix que han rebut els nostres receptors.

Es a dir, el que és important no és el que nosaltres diguem sinó què han entès les persones que ens escolten.

Aquí entren en joc l'empatia, el saber escoltar, saber transmetre i fer que et retornin el teu missatge per saber què ha arribat realment.

A la classe de COED hem fet servir diferents eines per posar en pràctica aquesta habilitat: els debats, les recitacions i el territori juntament amb TIC.

Cadascú de nosaltres hem escollit que volíem recitar. Uns han explicat contes, altres historietes, altres monòlegs, altres hem recitat poemes...

En cada recitació en comú teníem els nervis.Què curiós, quan estàs a la cadira escoltant als teus companys els hi vols transmetre ànims, amb un somriure que digui:"tranquil, no passa res, si ho estàs fent molt bé" però quan has de sortir tu a l'escenari res d'això et serveix.

De vegades han jugat males passades els nervis, la vergonya... però la veritat és que tots hens hem preparat meticulosament cadascuna de les intervencions i les hem volgut transmetre en cada recitació.

Personalment valoro molt positivament fer aquest tipus de pràctica, ja que mica en mica vas agafant confiança i et vas sentint més còmode a l'hora de parlar davant de molta gent.

Això de cara a un futur ens ajudarà ja que la nostra feina tindrà un gran contingut de parlar en públic, ja sigui amb els nens o amb els companys de feina.

Actualitat educativa

Durant el curs hem treballat a seminari l'actualitat educativa.

Dividits en grups de tres persones hem portat cada setmana una notícia educativa de la premsa escrita. El grup en qüestió havia d'escollir-ne una i treballar-la en profunditat abans de presentar-la a classe.

En l'exposició oral havíem d'assenyalar les idees principals i fer una reflexió personal.
Tant de la notícia com del treball preparat pel grup havíem de fer una còpia per la resta de companys i la tutora.

Un cop el grup comenta la notícia i les seves idees al seminari sobre un debat on tots anem aportant la nostra opinió.

Com a principal objectiu d'aquesta activitat és estar en continu contacte amb les notícies del món de l'ensenyament. D'altra banda també treballem la capacitat de comunicació i la reflexió.

Com aspectes a millorar personalment m'hagués agradat despertar la curiositat sobre la notícia a tractar uns dies abans creant un factor sorpresa.

Però no vaig contar amb un altre factor molt important, el factor temps, amb el que estic aprenent a conviure durant aquest curs i que de moment m'està fent veure que no puc dedicar això, el temps, que voldria a totes les feines.

Encara que no m'agafa de nou, ja que el temps és el factor per excel.lència de la societat actual. Està sent tot un aprenentatge conviure junts.

D'altra banda crec que també hauria estat interessant portar la mateixa notícia escrita per diferents diaris i poder veure si ens diuen lo mateix o no uns i els altres o des de quin punt enfoquen cadascú la notícia.

Va de Mestres

Va de mestres és un llibre enfocat als mestres que comencen o començaran.
Aquesta lectura ens posa en situació, ara que comencem a estudiar magisteri, de les múltiples històries que envolten el món de l’educació, no només el que hi ha dintre de l’escola, sinó tot el que envolta als nens i com es van creant diferents situacions d’aprenentatge i com s’han plantejat cadascuna d’elles.

Els autors ens han mostrat l’àmbit de l’educació i la feina de mestres a través del relat d’històries, vivències, de cites cinematogràfiques i literàries
Com a temes claus podem remarcar la importància d’atendre la demanda del altre, l’acollida dels nens a les escoles, educar inculcant valors com a persones i fer veure el món a través dels nostres ensenyaments. I sobretot podem destacar que la nostra feina ha de ser vocacional i compromesa amb els més menuts.


De la lectura d’aquest llibre em porto a la meva motxilla, molts consells,experiències dels autors i moltes preguntes, entre les que mai ens ha de faltar al nostre repertori: Què ensenyem i per què ho fem?
És un llibre molt amè, sempre trobes exemples que t’han passat a la teva vida relacionats amb les vivències, consells o comparacions literàries dels autors. El posar-te en situacions reals fa que recordis el que et volen dir els i com ells ho han viscut o com ho veuen.

Amb en Jaume Cela i en Juli Palou he après, que l’aprenentatge sempre ha d’estar al nostre camí i que si hem après avui, demà encara ens queda molt per aprendre.
Estem molt equivocats si pensem que som nosaltres els que només ensenyem als nens, sinó que ells tenen moltes coses que ensenyar-nos i hem d’estar predisposats a aprendre-les.

La riquesa està en la diversitat, en cada una de les persones que passaran per la nostra aula i que la nostra feina no és fer que totes siguin iguals, sinó ensenyar-los els diferents camins perquè puguin elaborar el seu aprenentatge.

Elogi de la Feblesa

Elogi de la feblesa és un llibre d’Alexandre Jollien on fa com ell diu: “un cant descomunal a la vida”.
La seva obra està orientada a qualsevol persona, on t’ensenya a superar les teves febleses si és que es pot o aprendre a viure amb elles.
Aquest llibre et fa tocar de peus a terra, et presenta la realitat, t’ensenya a observar i a comprendre.
En Jollien fa una autobiografia mostrant la seva feblesa, donant una lliçó sobre la voluntat de superació de les persones, sobre com saltar les barreres fins i tot les barreres físiques per aconseguir allò que et proposes. Però no només les físiques, sovint són les psicològiques, les que nosaltres mateixos ens posem, o deixem que altres ens posin i sense saber perquè ens impedeixen caminar, no ens deixen créixer.
Res d’això no es podria fer sense mirar-nos al nostre interior amb comprensió. Gràcies a la Filosofia en Jollien va saber mirar-se al seu interior, veure la realitat tal com era, descobrir les seves febleses i superar les que realment podia superar i acceptar amb les que havia de viure. Acceptar-les des de la veritat i amb la més naturalitat possible. Això l’ha fet ser qui és i estar on està.

Els pilars fonamentals perquè en Jollien escrigués aquest llibre van ser: el recolzament de la seva família, la petjada dels amics i la mirada dels altres, que a vegades és per un bé i altres no tant.

Aquests tres pilars que fonamenten l'obra els podríem extrapolar als pilars de la nostra vida, com nosaltres anem creixent gràcies als que ens envolten, família i amics i a la mirada dels altres.

Es una obra que et fa pensar en coses que fins ara no t'havies parat, com el concepte de normalitat, qui s'atreveix després de la lectura a definir-ho i a posar-ne exemples? La idea no és tan en definir, sinó en pensar sobre el terme i tot el que l'envolta.

Visita l'Aquarium de Barcelona

L'Aquàrium de Barcelona ens ofereix un ventall de propostes educatives per a diferents edats.

Hi ha un programa pedagògic per Infantil, un altre per Primària i l'altre per nens de l'ESO, Cicles formatius i Batxillerat.

Es poden fer visites lliures o guiades i convinar-les amb diferents tallers.

La visita que jo vaig fer va ser guiada amb nens de 3er de Primària que venien des de Lleida.Al final de la visita vam fer un taller pràctic.

Una guia de l'Aquàrium ens va acompanyar al llarg del recorregut explicant diversos aspectes de la biologia marina, amb anècdotes i curiositats. Anàvem parant en cada un dels diferents aquàriums per veure les espècies marines que allà hi vivien. L'aprenentatge va ser molt visual i participatiu pels nens.

En acabar la visita vam anar a una aula taller per posar en pràctica els coneixements que havíem adquirit durant el recorregut.

El taller estava centrat en els taurons i consistia en fer entre tots dibuixos sobre les parts del cos i respondre preguntes sobre les seves característiques, el medi on viuen i el seu sistema de reproducció.

Per completar l'aprenentatge la guia passava per les taules amb parts fossilitzades dels taurons perquè els nens les pugessin tocar, com per exemple les dents i la pell.

A disposició del professorat hi ha una sèrie de recursos per fer servir tan abans com després de la visita. Per exempl, abans de la visita es proposa buscar informació en petits grups, sobre un animal representatiu de l'Aquàrium.

Com a exemple després de la visita es proposa que facin un mural amb dibuixos o fotografies que representi el fons de la mar mediterrània.

Va ser una visita molt interessant gràcies al desenvolupament del programa pedagògic que ofereixen.

lectures en veu alta

A falta de l'última lectura en veu alta, la meva, comentaré quin han estat els aspectes a destacar.

Primer de tot dir que el llistó que em deixen els meus companys és força alt, ja que han estat unes lectures ben treballades.

Qui llegeix el primer passa com tot, que és una mica el "conillet d'índies" però d'altra banda té l'avantatge que al ser el primer el llistó no està tan alt. L'últim en llegir té moltíssima informació sobre les coses que s'han comentat amb la resta positivament i quins són els aspectes a millorar. Com a contra podríem destacar que ja té menys marge d'error i que ha de tenir en compte tot lo anterior.

Mica en mica hem anat aprenent què fer per preparar una lectura en veu alta i després, com fer-la. Què hem de tenir en compte?


-Comprendre el que l'autor ens vol dir, per quan llegim donem el significat del text.
-Fer unes primeres lectures en veu baixa fixant-nos en els signes de puntuació.
-Marcar-nos al text o volem fer una mirada o quelcom especial.
-És aconsellable fer-nos una fotocòpia del text ampliat o escriure'l nosaltres més gran, per tal de que sigui més visual.

-Comentar el títol i l'autor si no hi ha cap intencionalitat en no dir-ho
-Recollir l'atenció de l'auditori.
-Respectar les unitats de significat de què es componen les frases.
-Canviar la velocitat durant la lectura.
-Fragmentar sil.làbicament una paraula o expressió que vulguem destacar.
-Fer canvis de to per remarcar informació rellevant.
-A les frases interrogatives i admiratives entonar de forma ascendent.
-Entonar de forma descendent a finals de la frase afirmativa.
-Avançar la mirada en el text per tal d'evitar possibles interrupcions.
-Mirara a l'auditori en els moments que siguin oportuns.

A destacar el que cal millorar a les nostres lectures del que ha anat sortint és fer una mica més de "teatre", la velocitat i l'entonació.
-

revistes educatives

Hem fet una recerca de revistes educatives. Podem trobar revistes adreçades a nens i d'altres a professors o a adults interessats en l'educació.

Per adults podem trobar revistes que aborden diferents temes:

-La revista Guix té dues versions, la revista Guix i la revista Guix infantil. Aquesta última surt de forma bimensual; en canvi la primera surt mensualment.
La revista Guix està redactada en català i va adreçada a professors o adults interessats en temes d’educació.
És una revista molt visual, fa servir petits esquemes per resumir el que s’ha explicat i enganxa fotografies per aclarir el que està explicant. Durant tota la revista enllaça amb el que ja s’ha comentat anteriorment.
Introdueix temes amb preguntes obertes i després les desenvolupa.
Fa servir un llenguatge directe, molt entenedor. Sempre parla dels objectius i ens orienta cap on anem.
Relaciona els temes educatius amb l’entorn i els ajuntaments.
T’adreça a llibres, contes, a trobades i congressos que fan etc.

-La revista Faro, és una revista adreçada a persones sordes. És una revista escrita per a persones adultes.
La revista intenta facilitar el contacte d’aquestes persones amb l’entorn que els envolta. Conté notícies tan nacionals com internacionals i culturals.

-Cuadernos de pedagogía està escrita en castellà. És una revista que surt de forma habitual cada mes.
Va adreçada a adults interessats en l’educació i professors.
Els continguts són temes relacionats amb actualitat, nacional i internacional; conté reportatges, entrevistes, articles d’opinió. Tracta temes sobre experiències a classe.

-La revista Escola Catalana, és una revista bimensual, escrita en català i adreçada a adults i professors.
Els continguts estan relacionats amb experiències a classe, amb la llengua i la literatura, tant popular com tradicional; la mostra a través de llegendes, poesies i concursos literaris.
Al final conté un ventall de llibres per aconsellar.

-Estris, és una revista amb una periodicitat bimensual, adreçada a professors i redactada en català.
Relaciona l’educació a l’escola amb l’educació a la família i la societat.
És una revista molt visual, fa servir gran quantitat de gràfics, fotos i colors.
Conté una caixa d’estris, amb eines per ajudar-te a planificar el curs, tallers amb exercicis per després poder fer-los a classe amb els nens. Hi ha tallers per fomentar la creativitat, desenvolupar habilitats motrius i tallers de comunicació oral entre d’altres
Podem veure entrevistes molt visuals i experiències amb els seus testimonis.
Està adreçada a primària i a secundaria.

-Protagonistes Ja! És una revista trimestral.
Parla sobre temes multiculturals, sobre immigració, homosexualitat, tots els temes que tracta estan relacionats amb persones en risc d’exclusió social.
Parla sobre la igualtat de drets i sobre política infantil.
Està adreçada a adults, però també conté històries d’infants, molt visuals, amb moltes fotos.

Per a infants trobem:

-Tiro liro és una revista mensual destinada a la lectura de nens entre 7 i 10 anys.
Està redactada en català i tot el contingut són històries i còmics relacionats amb situacions quotidianes

-Cavall Fort, és una revista adreçada a nens i professors; la seva periodicitat és quinzenal.
Està redactada en català; conté gran quantitat de dibuixos, vinyetes i còmics, és una revista molt visual.
El mètode d’ensenyament que fa servir és a través del joc, de contes, del contacte amb la natura, de moltes imatges, fa servir gran quantitat de colors i ressalta molt al que vol donar-li importància.

Hi ha molta oferta de revistes educatives,orientades a adults i infants i amb diferents temes d'interès per poder escollir.