Cloenda

Hem acabat les classes del primer trimestre i ens hem acomiadat al nostre seminari.
L'últim dia va ser especial, vam fer l'amic invisible i la veritat és que van sortir regals molt originals creat per nosaltres.

Vam fer l'última lectura en veu alta que em va tocar a mi i vaig escollir un fragment d'un capítol del llibre Feina d'educar d'en PUIG ROVIRA,J.M. En el que es relata el dia a dia d'una classe de primària.

La meva lectura volia fer un recull del que hem estat treballant a classe amb la lectura en veu alta i com parlar bé en públic.
La mestra del llibre al llarg del curs els hi va donant eines als nens per treballar les exposicions orals i la lectura en veu alta. Cosa que em va sobtar quan l'estava llegint ja que quan jo estudiava ni a Primària ni Batxillerat em van ensenyar a com fer exposicions.

Després de la lectura en veu alta i l'amic invisible l'Imma va portar un calendari d'advent amb petites lectures que vam fer entre tots sobre el Nadal i el naixement del nen Jesús.

En acabar es van obrir les portes i companys d'altres seminaris ens van portar costes per picar, entre elles pa de pessic de xocolata que estava boníssim.

La Laia i la Sandra ens van obrir el sentit de l'oïda amb tocs musicals, la Laia tocant la viola i la Sandra cantant.

La veritat és que han estat tres mesos intensius amb molta feina, però a la vegada he après molt i he conegut a persones encantadores.

I com a record de grup de seminari us deixo una de les fotos que ens ha enviat l'Anna de l'últim dia.

Competències dels Mestres

La societat actual és la societat de la digitalització. Estem en un moment en què tot funciona via digital a través de la informàtica.

Nosaltres com a futurs mestres hem d'estar preparats per poder ensenyar als nostres alumnes eines informàtiques ja que després ells les hauran de fer servir en el seu dia a dia: a la feina, amb els amics, a casa...

Les competències TIC que haurien de tenir els mestres van variant igual que la tecnologia. Actualment hi ha dos normatives que contenen aquestes competències dels mestres: les normes UNESCO i les normes ISTE tal i com es parla al bloc de l'assignatura

A classe vam fer diferents grups per treballar les competències dels mestres i alumnes, a mi em va tocar fer la competència digital i el tractament de la informació dels alumnes de l'ESO.

He escollit aquest fragment que recull una síntesi en quant el desenvolupament de les noves tecnologies i com afecta això en l'àmbit escolar, més concretament als alumnes de l'ESO.

"En síntesi, el tractament de la informació i la competència digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autònomes, eficaces, responsables, crítiques i reflexives en la selecció, tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. També ha de potenciar les actituds crítiques i reflexives en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment perregular l'ús de la informació."

Avui dia tothom tenim accés a internet i a un ampli ventall d'informació de tota mena, fent un bon ús de les TIC, tenir els coneixements ens garantirà tenir una actitud crítica i selectiva al hora d'escollir la informació de les diferents fonts a consultar i fer una valoració de les mateixes i obtenir la informació que necessitem.
Avui dia, les noves tecnologies són les capdevanteres en tots els àmbits, no només en l'educació, sinó en qualsevol dels sectors.

Jo he començat a treballar les TIC orientades a l'educació aquest curs, ja que quan estava estudiant a les escoles no estaven integrades en el pla d'ensenyament.

CMAPS TOOLS

Amb el programa CMAP TOOLS vam aprendre a classe a realitzar mapes conceptuals. Eina molt útil per poder endreçar les idees i veure tot un tema lligat en només un full.
El tema escollit per fer el mapa conceptual va ser el programari lliure.

A diferència del programari convencional el programari lliure pot ser usat sense restriccions es pot redistribuir lliurement i fer modificacions.
És fàcil confondre'l amb el programari gratuït, però en aquest últim no són segurs els drets de modificació i redistribució.

Eines Tic pels nostres futurs alumnes

A classe de TIC vam estar treballant l'altre dia amb un ventall d'eines informàtiques que permet formar als nens en diferents matèries.

Jclick està format per un conjunt d'aplicaciones informàticas que serveixen per realitzar diferents tipologia d'activitas educatives: trencaclosques, associacions , exercicis de text, paraules creuades...

Les activitats normalment no van soles, sinó amb en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats.

Crayon Physics es un puzle i l'objectiu de cada nivell és simple: portar la bola fins l' estrella, principals elements de totes les fases. Per aconseguir-lo has de dibuixar

Tot està dibuixat. Pots pintar objectes que es tornen sòlids sobre el paper i que reaccionen sobre el pape segons les lleis de la física.

També vam parlar sobre el win logo i l'art rage2

Recursos Digitals

A la classe de TIC vam veure quins són els recursos digitals que són:


Projectes en xarxa és un espai col·laboratiu vol ser un referent per al professorat interessat en projectes telemàtics, acostar l'assessorament tècnic i pedagògic i fomentar l'ús de les TIC i la creació de xarxa entre el professorat.

Revistes escolars. L'objectiu de les revistes escolars és poder fer arribar a la resta d'escoles la revista del teu centre.

Al butlleTIC pots veure publicades les notícies TIC de la XTEC

A les webs de centres pots entrar a les diferents pàgines webs de centres escolars i veure en què i com estan treballant.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan induint un accelerat procés de canvi social en tots els àmbits de la nostra vida.
De les TIC a les TAC Aquest Bloc aporta elements per a la innovació educativa, des de la perspectiva pedagògica de les tècniques de l'aprenentatge col·laboratiu i la creació de coneixement en xarxa (TAC).

Bitàcola de Mestre és el bloc de la ja coneguda Anna Pérez.

Bloc de l'Edu3.cat és un bloc que fa referència al contingut educatiu de l'Edu3.cat

Contes del món. És un concurs de contes gravats en vídeo que es fa a través de Podcast on es mostren les diferents cultures

XTEC Ràdio vol fer de la ràdio un mitjà de comunicació escolar dins dels centres educatius, entre els diferents centres i el seu entorn. Els seus objectius són promoure l'ús de la ràdio a tots els centres educatius de Catalunya, posar a l'abast un instrument per fomentar l'ús de la llengua catalana.

Pràctica compatida Des d'aquest entorn, es vol mostrar models innovadors de treball a l'aula que poden contribuir a difondre les noves línies del currículum, estimular la reflexió sobre la pràctica docent i facilitar l'intercanvi d'experiències.

Check out this SlideShare Presentation:

Xtec Radio

View more presentations from paxire.

Els portàtils a les aules

Una de les pràctiques que hem fet a l'assignatura de TIC és un treball col.laboratiu sobre els ordinadors a les aules.

El nostre grup vam fer aquesta presentació per saber les necessitats dels ordinadors a les aules, de quin és el paper del professor i quines són lea avantatges i desavantatges.

Més enllà de les fronteres

"Més enllà de les fronteres"va ser el títol de la nostra presentació acadèmica sobre territori.

La Lídia Iglesias i jo van voler mostrar a la nostra intervenció un exemple de com es viu darrera d'aquesta línia tan prima que separa cultures, persones i fins i tot famílies.

De vegades pensem que nosaltres no podem fer res pe moure cap fil del món, que tot ja està predeterminat i que són els governs els únics que tenen l'opció de canviar les coses.

Penso que això és fruit del moment,de la situació i de l'època en què ens ha tocat viure. Estem acomodats perquè les nostres necessitats bàsiques ja estan cobertes i si, pensem que s'han de canviar coses, però en realitat ja ens està bé com estem.

Portem moltes coses al cap, no tenim temps de res i el poc temps lliure que ens queda l'hem de gaudir al màxim. No hi ha temps per pensar en res més i a més creiem que això, a nosaltres no ens toca; que per això ja estan els nostres representants polítics.

Molt diferent de la situació en què van viure els nostres pares o avis, que havien de lluitar i mobilitzar-se per aconseguir llibertat, per aconseguir drets bàsics.

Amb la nostra presentació volíem moure els fils que tots tenim dintre i fer pensar que si, que podem fer més del que pensem i que la suma de petites accions fan una muntanya ben gran.

Us adjunto la nostra presentació

Metàfores

L'últim dia a classe de TIC vam estar fent un repàs a les possibles preguntes d'examen que podien sortir. Entre elles vam estar parlant sobre les metàfores que es podia fer entre un professor i un ordinador.

Una de les característiques és tutorial, compara al mestre amb l'ordinador perquè tots dos tenen la capacitat d'explicar, tots dos poden fer preguntes i retornar els exercicis amb l'avaluació.

Una altra comparació és com a laboratori. L'ordinador interactua amb laboratori virtual i manipula diferents variables, ensenyant a través de l'experimentació. És un aprenentatge a descoberta, més significatiu que memorístic. És el tipus d'aprenentatge que se li quedarà al nen a llarg termini.

Caixa d'eines, l'ordinador és per escriure, parlar... però no substitueixen pintar amb paper i llapis

4 Habilitats lingüístiques

Llegir, parlar, escriure i escoltar són les quatre habilitats lingüístiques que els usuaris de la llengua hem de dominar per poder comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles.

Llegir és comprendre un text escrit. Qui llegeix li dóna significat al text.
Llegim per aconseguir un objectiu, o bé per plaer o per arreglar la rentadora...
A la lectura interactuen el lector i el text. El lector es fa amb el text i aporta els coneixements que ja hi tenia.

Llegir és implicar-se en un procés de predicció i influència continu. Qui llegeix es formula una hipòtesi sobre el significat del text que després anirà verificant mentre llegeix.

Escriure és un procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

Característiques del text

Un text escrit o un discurs ha d'actuar amb sentit i eficàcia
Les característiques del text són descriptives(analitzen o expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic) o prescriptives(Característiques que determinen normes d'ús).

Descriptives: coherència, cohesió i adequació.
Prescriptives: correcció i variació.

-Adequació: gran adaptació d'un discurs o text a la seva situació comunicativa tenint en compte el dialecte i registre.

-Coherència: Propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és. Estableix una relació lògica entre les diferents parts dels discurs, tenint en compte l'estructura del text.

-Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten a l'oient interpretar-los amb eficàcia

-Correcció:norma explícita d’ús en una comunitat lingüística.

- Variació: trets estilístics i expressius d’acord amb segons quins valors socials.

La descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs, que pretén representar lingüísticament a persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...

Hi ha dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, és limita a descriure amb la major objectivitat possible i precisió les característiques que el defineixen. És una característica dels textos científics i acadèmics.

Personalment crec que si que s'ha d'intentar ser el més objectiu possible, però que l'objectivitat no existeix, ja que tot el que descrivim és sobre el que nosaltres veiem. Segurament que si dues persones fem la descripció d'un objecte de la forma més objectiva possible finalment quedaran dues descripcions una diferents.

A la descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu i sol tenir una finalitat estètica.

Com es fa una descripció?

-Primer de tot s'ha d'explorar la situació.
Cal seleccionar amb molta cura les paraules exactes que ens permetin imaginar l'objecte. Es realitza segons una perspectiva i un punt de vista determinats. Tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació: la relació entre els interlocutors...
El contingut respon a preguntes, com ara: què és? com és? per a què serveix?

-Segon, s'ha d'ordenar les informacions que hem obtingut.

-Com a tercer pas seria redactar el text.
En les descripcions subjectives i descriptives hi sol haver moltes comparacions i metàfores i es fa ús de la creativitat.

Competència Comunicativa

Utilitzar i aprendre una llengua a part de fer servir el codi implica adquirir tota una sèrie d'habilitats per saber fer-lo servir en les diferents ocasions de comunicació que hi ha en un entorn determinat.

Com diu Loayza, aquesta competència és integral i inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, els seus usos i altres sistemes de comunicació i a una experiència social.

Segons Gumperz i Dell Hymes "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

Components de la competència comunicativa:

-Competència lingüística/gramatical:
Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, de lèxic, sintàctic i semàntic)

-Competència sociolingüística:
Fa referència a les regles socioculturals d’ús. És l’habilitat que s’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

- Competència discursiva:
Fa referència a l’habilitat per produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

- Competència estratègica:
Fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o per compensar les insuficiències en una o més competències.

El llenguatge i les llengües

El llenguatge està format per múltiples senyals que es fan servir tant pel comunicador com pel receptor en una multiplicitat de combinacions.

La seva qualitat i complexitat marquen la gran diferència amb els animals.
El nostre entorn té un ventall molt ampli de possibilitats, per això tot el que veiem s'ha de reduir i classificar a través del llenguatge per entendre'ns.

El llenguatge és el pilar bàsic de la memòria, encara que no l'únic ja que també tenim memòria olfactiva, visual...Per construir el pensament el llenguatge també és bàsic.

El llenguatge és indispensable a l'hora de crear la nostra identitat, formació i la història de la nostra vida.
El llenguatge és molt important per elaborar un diàleg intern amb nosaltres mateixos i és el medi de comunicació i expressió més extens que té l'ésser humà.

Quan volem traduir els nostres sentiments amb el llenguatges ens trobem amb moltes dificultats i quan ho fem perd expressivitat i espontaneïtat.

Com paralar bé en públic

"Com parlar bé en públic" és un llibre escrit per RUBIO I PUIG PELAT, J.F on ens donen consells i tècniques per fer servir quan haguem de parlar davant d'una audiència.


Què necessito per parlar bé en públic?
Saber fer una síntesis oral d’un tema qualsevol.
Trobar arguments per defensar una proposta.
Conèixer les tècniques bàsiques de la persuasió.
Saber distingir la informació rellevant.
Parlar amb precisió, brevetat i sense retòrica falsa (buida, pomposa, falsa).
Pensar amb claredat per parlar amb claredat.
Saber fer una presentació en 10 minuts ben raonada
Trobar solucions creatives a problemes.
Treure el costat positiu de les coses.
Saber comprar, vendre i negociar.
Saber transmetre una imatge de seguretat.

És tan important parlar bé que d’això dependrà que aconseguim un lloc de treball per com ens expressem a una entrevista.
Què hem de fer?
Practicar, practicar i practicar en veu alta, davant d’un mirall, vocalitzar bé, una bona tècnica és mossegar un bolígraf amb els queixals i parlar, ens ajudarà a vocalitzar millor

Diferències entre llengua oral i escrita

"La oralidad no es un ideal, y nunca lo ha sido.

Enfocarla de manera positiva no significa enaltecerla

como un estado permanente para toda cultura.

El conocimiento de la escritura abre posibilidades

para la palabra y la existencia humana que resultarían

inimaginables sin la escritura. [...]

Asimismo, la oralidad nunca puede eliminarse por completo :

al leer un texto se le “oraliza”. Tanto la oralidad como el

surgimiento de la escritura a partir de la oralidad son necesarias

para la evolución de la conciencia “.

WALTER ONG

Esmentaré a grans trets les diferències més significatives entre llengua oral i escrita.

La llengua oral es fa servir normalment en àmbits privats, l'emissor té més llibertat per elaborar estructures i per fer canvis de ritme i velocitat. És més espontània i fa servir frases breus inclús, inacabades. Fa servir oracions simples i breus i un lèxic menys formal.

El llenguatge escrit per contra es fa servir més en àmbits públics, no és tan espontània i les oracions són més complexes

En quant al context en el llenguatge oral el receptor comprèn al mateix moment que està escoltant el text i es crea interacció entre emissor i receptor. Amb el llenguatge escrit el receptor percep simultàniament el text des de que el rep, però no hi ha interacció.

El llenguatge oral és molt més ràpid i permet rectificar en el mateix moment que es parla. El llenguatge no verbal juga un paper molt important en la comunicació oral.

Anuncis TV

Com a exemple de llenguatge audiovisual vam veure a classe un anunci de Galerias Preciado, on es pot veure com per donar més èmfasi a segons quines imatges ho fan a càmera lenta, o per donar un aspecte més tètric fan servir la llum, els colors...

Per mostrar la resistència de la roba, els nens surten pel terra, estirant-se del jerseis els uns als altres...
Per vendre el seu producte a l'anunci es fa servir la música, la llum, la posició de la càmera, els colors, el ritme, la gestualitat...


Un altre exemple és l'anunci de l'Altea XL. Al començament de l'anunci es pot veure com un pare va amb una filla a escollir la seva mascota i la nena vol un monstre. Per ressaltar el lligam entre la nena i el monstre, les dents de la nena "s'assemblen" a les del monstre.

L'anunci comença amb una música trista i baixa fins que finalment s'emporten al monstre a casa que quan comencen a donar-li amor la música es va animant i es veu més llum a l'anunci.

Quan hi ha el problema que quan més estimen al monstre més creix i això li impedeix entrar a molts lloc com el cotxe, la música comença a ser poc a poc més lenta i mel.melancòlica.

Finalment troben la solució a tots els problemes i es compren un cotxe més gran, l'Altea XL, on poden portar al seu company, aquí la música és més ràpida i més alegre i hi ha més lum a l'anunci.

Conferència Guillermo Orozco

A la classe de COED vam veure una conferència de Guillermo Orozco sobre el llenguatge audiovisual.

Guillermo Orozco és professor a Guadalajara (Mèxic) i a través d'un vídeo d'una mitja hora ens va transmetre el seu coneixement i parer sobre el llenguatge audiovisual.

"Tots tenim competències comunicatives bàsiques perquè tots som audiència" diu en Orozco.

Som audiència d'Internet, de la televisió, del cinema, de la premsa...Com audiència per accedir a Internet necessitem uns coneixements bàsics per fer-lo servir. La imatge té un codi més universal per això no necessitem eines per accedir a la televisió i al cinema.

Nosaltres, com que veiem el que ens estan mostrant, creiem que és la realitat, però és només una representació de la mateixa. Darrera de totes les imatges, hi ha un càmera que segons el que ell veu en aquell moment i el que ens volen transmetre, això és el que rebem.

Comenta en Orozco un cas dels anys 70 que és transmetia per la televisió.Un debat entre patronal i treballadors, però amb diferents condicions. El que parlava la patronal s'emetia en hores puntes i els hi donaven importància amb la posició de la càmera.En canvi els treballadors s'emetien en hores de poca audiència i la posició de la càmera els hi treia importància.

L'educació per als mitjans, diu Orozco, no depèn només d'una sola entitat, sinó que ha de ser en conjunt d'elles. Els principals han de ser l'escola i la família i en segon lloc els mitjans de comunicació.

Orozco explica que els nens passen la majoria del seu temps a l'escola o amb la família per això són els primers responsables de com el nen interactua amb els mitjans.

Estic d'acord amb el que comenta l'Orozco, però a la societat actual el problema que hi ha és que els nens passen moltes hores sols i tenen via directa amb la televisió, ordinador, consola i sense cap mena de limitació.

Els mitjans de comunicació encara que no vulguin tenen un efecte educatiu sobre els nens i per això se'ls ha de demanar que actuïn amb responsabilitat.

Quin hauria de ser el paper de les escoles segons Orozco? Ens comenta que està molt bé el fet de tenir tecnologia a les aules, però no sense un gran treball pedagògic darrera, per això és molt important la feina que faci el professor.

La proposta que fa l'Orozco és alfabetització múltiple audiovisual, digital... amb un important contingut pedagògic en cada mitjà per potenciar la tecnologia. Ho compara amb el procés d'aprenentatge que es fa quan s'aprèn a llegir i escriure.

Ens comenta que les noves generacions no venen amb cap xip adaptat, encara que si que tenen més facilitat per aprendre aquestes matèries, però s'ha de fer igualment un procés d'educació.

Serà molt important la tasca que nosaltres farem com a futurs mestres darrera d'aquest procés d'aprenentatge i la que es faci des de casa per tal que els nostres nens i nenes puguin fer un bon ús audiovisual.

DEBATS

En grups de deu persones hem treballat la comunicació oral en forma de debat. De les deu persones havíem de fer equips de cinc, cinc a favor del tema a debatre i els altres cinc del grup en contra.

Un cop fet el grup havíem d'escollir el tema de discussió i a partir d'aquí cada equip feia la seva recerca, tant d'arguments a favor com en contra per poder argumentar i convèncer sobre la seva postura.

Com a exemple a classe vam veure com era un debat acadèmic entre diferents Universitats. Fan com una lliga i a l'últim debat queden els finalistes, i qui tingui més proves, argumenti millor i convenci al jurat serà l'equip guanyador.

Encara que nosaltres no fèiem una competició com a tal, ens ho havíem de preparar i fer com si ho fos. Tot comptava, el llenguatge corporal,els registres,la locució...

De cada debat hem fet una valoració i entre els aspectes que havíem de tenir en compte vull destacar: l'estructura dels arguments, exposar contraarguments,fer servir cites i proves docuemtals, fen bon ús de la llengua i tenir una velocitat i entonació adequades.

En general tots els debats han estat molt preparats i treballats, gairebé tots s'han adreçat al públic i contraris a l'hora d'argumentar. Com aspecte a millorar és la preparació de les preguntes i respostes entre els dos equips, mancant així la naturalitat del debat.

Un altre aspecte a millorar seria el portar als debats una línia per idea que hem de dir obligant-nos a no llegir tant ni a tenir el text après de memòria i així facilitar el no quedar-nos en blanc.

Territori

Al mòdul Processos i Contextos Educatius II hem treballat "El Territori", títol que hem desenvolupat en parella per fer una exposició acadèmica.

Havíem d'integrar tots els objectius i competències treballats durant el curs i exposar-los en sis minuts.

En aquesta pràctica hem pogut treballar diferents competències del mòdul, el treball en equip de manera responsable i cooperativa, adquirir la capacitat de recerca, selecció , anàlisi i síntesi de la informació per transformar-la en coneixement, i incorporar metodologies que contenen TIC entre d'altres competències.

Les presentacions en general s'han basat en una presentació en power point, remarcant les idees més importants a desenvolupar. Unes presentacions portaven més text, altres eren més visuals. Moltes s'han intercal.lat amb vídeos de situacions reals, altres han portat materials per compartir a la classe, poemes, cançons...Unes han acabat al seu temps i d'altres després del xiulet.

Les persones que estàvem de públic teníem unes plantilles amb uns conceptes que havíem d'avaluar de cada presentació i després posar una nota final a la mateixa. La veritat és que no és fàcil avaluar, encara que tinguis els conceptes, costa molt ser just a l'hora de posar una nota.

En general han estat presentacions molt treballades, amb continguts molt diferents i de totes elles ens emportem una gran experiència.

Recitació

D'aquí poc serem Mestres i una de les habilitats més importants que hem de desenvolupar és la de parlar en públic.No només parlar en públic, sinó fer que el missatge que nosaltres vulguem donar sigui el mateix que han rebut els nostres receptors.

Es a dir, el que és important no és el que nosaltres diguem sinó què han entès les persones que ens escolten.

Aquí entren en joc l'empatia, el saber escoltar, saber transmetre i fer que et retornin el teu missatge per saber què ha arribat realment.

A la classe de COED hem fet servir diferents eines per posar en pràctica aquesta habilitat: els debats, les recitacions i el territori juntament amb TIC.

Cadascú de nosaltres hem escollit que volíem recitar. Uns han explicat contes, altres historietes, altres monòlegs, altres hem recitat poemes...

En cada recitació en comú teníem els nervis.Què curiós, quan estàs a la cadira escoltant als teus companys els hi vols transmetre ànims, amb un somriure que digui:"tranquil, no passa res, si ho estàs fent molt bé" però quan has de sortir tu a l'escenari res d'això et serveix.

De vegades han jugat males passades els nervis, la vergonya... però la veritat és que tots hens hem preparat meticulosament cadascuna de les intervencions i les hem volgut transmetre en cada recitació.

Personalment valoro molt positivament fer aquest tipus de pràctica, ja que mica en mica vas agafant confiança i et vas sentint més còmode a l'hora de parlar davant de molta gent.

Això de cara a un futur ens ajudarà ja que la nostra feina tindrà un gran contingut de parlar en públic, ja sigui amb els nens o amb els companys de feina.

Actualitat educativa

Durant el curs hem treballat a seminari l'actualitat educativa.

Dividits en grups de tres persones hem portat cada setmana una notícia educativa de la premsa escrita. El grup en qüestió havia d'escollir-ne una i treballar-la en profunditat abans de presentar-la a classe.

En l'exposició oral havíem d'assenyalar les idees principals i fer una reflexió personal.
Tant de la notícia com del treball preparat pel grup havíem de fer una còpia per la resta de companys i la tutora.

Un cop el grup comenta la notícia i les seves idees al seminari sobre un debat on tots anem aportant la nostra opinió.

Com a principal objectiu d'aquesta activitat és estar en continu contacte amb les notícies del món de l'ensenyament. D'altra banda també treballem la capacitat de comunicació i la reflexió.

Com aspectes a millorar personalment m'hagués agradat despertar la curiositat sobre la notícia a tractar uns dies abans creant un factor sorpresa.

Però no vaig contar amb un altre factor molt important, el factor temps, amb el que estic aprenent a conviure durant aquest curs i que de moment m'està fent veure que no puc dedicar això, el temps, que voldria a totes les feines.

Encara que no m'agafa de nou, ja que el temps és el factor per excel.lència de la societat actual. Està sent tot un aprenentatge conviure junts.

D'altra banda crec que també hauria estat interessant portar la mateixa notícia escrita per diferents diaris i poder veure si ens diuen lo mateix o no uns i els altres o des de quin punt enfoquen cadascú la notícia.

Va de Mestres

Va de mestres és un llibre enfocat als mestres que comencen o començaran.
Aquesta lectura ens posa en situació, ara que comencem a estudiar magisteri, de les múltiples històries que envolten el món de l’educació, no només el que hi ha dintre de l’escola, sinó tot el que envolta als nens i com es van creant diferents situacions d’aprenentatge i com s’han plantejat cadascuna d’elles.

Els autors ens han mostrat l’àmbit de l’educació i la feina de mestres a través del relat d’històries, vivències, de cites cinematogràfiques i literàries
Com a temes claus podem remarcar la importància d’atendre la demanda del altre, l’acollida dels nens a les escoles, educar inculcant valors com a persones i fer veure el món a través dels nostres ensenyaments. I sobretot podem destacar que la nostra feina ha de ser vocacional i compromesa amb els més menuts.


De la lectura d’aquest llibre em porto a la meva motxilla, molts consells,experiències dels autors i moltes preguntes, entre les que mai ens ha de faltar al nostre repertori: Què ensenyem i per què ho fem?
És un llibre molt amè, sempre trobes exemples que t’han passat a la teva vida relacionats amb les vivències, consells o comparacions literàries dels autors. El posar-te en situacions reals fa que recordis el que et volen dir els i com ells ho han viscut o com ho veuen.

Amb en Jaume Cela i en Juli Palou he après, que l’aprenentatge sempre ha d’estar al nostre camí i que si hem après avui, demà encara ens queda molt per aprendre.
Estem molt equivocats si pensem que som nosaltres els que només ensenyem als nens, sinó que ells tenen moltes coses que ensenyar-nos i hem d’estar predisposats a aprendre-les.

La riquesa està en la diversitat, en cada una de les persones que passaran per la nostra aula i que la nostra feina no és fer que totes siguin iguals, sinó ensenyar-los els diferents camins perquè puguin elaborar el seu aprenentatge.

Elogi de la Feblesa

Elogi de la feblesa és un llibre d’Alexandre Jollien on fa com ell diu: “un cant descomunal a la vida”.
La seva obra està orientada a qualsevol persona, on t’ensenya a superar les teves febleses si és que es pot o aprendre a viure amb elles.
Aquest llibre et fa tocar de peus a terra, et presenta la realitat, t’ensenya a observar i a comprendre.
En Jollien fa una autobiografia mostrant la seva feblesa, donant una lliçó sobre la voluntat de superació de les persones, sobre com saltar les barreres fins i tot les barreres físiques per aconseguir allò que et proposes. Però no només les físiques, sovint són les psicològiques, les que nosaltres mateixos ens posem, o deixem que altres ens posin i sense saber perquè ens impedeixen caminar, no ens deixen créixer.
Res d’això no es podria fer sense mirar-nos al nostre interior amb comprensió. Gràcies a la Filosofia en Jollien va saber mirar-se al seu interior, veure la realitat tal com era, descobrir les seves febleses i superar les que realment podia superar i acceptar amb les que havia de viure. Acceptar-les des de la veritat i amb la més naturalitat possible. Això l’ha fet ser qui és i estar on està.

Els pilars fonamentals perquè en Jollien escrigués aquest llibre van ser: el recolzament de la seva família, la petjada dels amics i la mirada dels altres, que a vegades és per un bé i altres no tant.

Aquests tres pilars que fonamenten l'obra els podríem extrapolar als pilars de la nostra vida, com nosaltres anem creixent gràcies als que ens envolten, família i amics i a la mirada dels altres.

Es una obra que et fa pensar en coses que fins ara no t'havies parat, com el concepte de normalitat, qui s'atreveix després de la lectura a definir-ho i a posar-ne exemples? La idea no és tan en definir, sinó en pensar sobre el terme i tot el que l'envolta.

Visita l'Aquarium de Barcelona

L'Aquàrium de Barcelona ens ofereix un ventall de propostes educatives per a diferents edats.

Hi ha un programa pedagògic per Infantil, un altre per Primària i l'altre per nens de l'ESO, Cicles formatius i Batxillerat.

Es poden fer visites lliures o guiades i convinar-les amb diferents tallers.

La visita que jo vaig fer va ser guiada amb nens de 3er de Primària que venien des de Lleida.Al final de la visita vam fer un taller pràctic.

Una guia de l'Aquàrium ens va acompanyar al llarg del recorregut explicant diversos aspectes de la biologia marina, amb anècdotes i curiositats. Anàvem parant en cada un dels diferents aquàriums per veure les espècies marines que allà hi vivien. L'aprenentatge va ser molt visual i participatiu pels nens.

En acabar la visita vam anar a una aula taller per posar en pràctica els coneixements que havíem adquirit durant el recorregut.

El taller estava centrat en els taurons i consistia en fer entre tots dibuixos sobre les parts del cos i respondre preguntes sobre les seves característiques, el medi on viuen i el seu sistema de reproducció.

Per completar l'aprenentatge la guia passava per les taules amb parts fossilitzades dels taurons perquè els nens les pugessin tocar, com per exemple les dents i la pell.

A disposició del professorat hi ha una sèrie de recursos per fer servir tan abans com després de la visita. Per exempl, abans de la visita es proposa buscar informació en petits grups, sobre un animal representatiu de l'Aquàrium.

Com a exemple després de la visita es proposa que facin un mural amb dibuixos o fotografies que representi el fons de la mar mediterrània.

Va ser una visita molt interessant gràcies al desenvolupament del programa pedagògic que ofereixen.

lectures en veu alta

A falta de l'última lectura en veu alta, la meva, comentaré quin han estat els aspectes a destacar.

Primer de tot dir que el llistó que em deixen els meus companys és força alt, ja que han estat unes lectures ben treballades.

Qui llegeix el primer passa com tot, que és una mica el "conillet d'índies" però d'altra banda té l'avantatge que al ser el primer el llistó no està tan alt. L'últim en llegir té moltíssima informació sobre les coses que s'han comentat amb la resta positivament i quins són els aspectes a millorar. Com a contra podríem destacar que ja té menys marge d'error i que ha de tenir en compte tot lo anterior.

Mica en mica hem anat aprenent què fer per preparar una lectura en veu alta i després, com fer-la. Què hem de tenir en compte?


-Comprendre el que l'autor ens vol dir, per quan llegim donem el significat del text.
-Fer unes primeres lectures en veu baixa fixant-nos en els signes de puntuació.
-Marcar-nos al text o volem fer una mirada o quelcom especial.
-És aconsellable fer-nos una fotocòpia del text ampliat o escriure'l nosaltres més gran, per tal de que sigui més visual.

-Comentar el títol i l'autor si no hi ha cap intencionalitat en no dir-ho
-Recollir l'atenció de l'auditori.
-Respectar les unitats de significat de què es componen les frases.
-Canviar la velocitat durant la lectura.
-Fragmentar sil.làbicament una paraula o expressió que vulguem destacar.
-Fer canvis de to per remarcar informació rellevant.
-A les frases interrogatives i admiratives entonar de forma ascendent.
-Entonar de forma descendent a finals de la frase afirmativa.
-Avançar la mirada en el text per tal d'evitar possibles interrupcions.
-Mirara a l'auditori en els moments que siguin oportuns.

A destacar el que cal millorar a les nostres lectures del que ha anat sortint és fer una mica més de "teatre", la velocitat i l'entonació.
-

revistes educatives

Hem fet una recerca de revistes educatives. Podem trobar revistes adreçades a nens i d'altres a professors o a adults interessats en l'educació.

Per adults podem trobar revistes que aborden diferents temes:

-La revista Guix té dues versions, la revista Guix i la revista Guix infantil. Aquesta última surt de forma bimensual; en canvi la primera surt mensualment.
La revista Guix està redactada en català i va adreçada a professors o adults interessats en temes d’educació.
És una revista molt visual, fa servir petits esquemes per resumir el que s’ha explicat i enganxa fotografies per aclarir el que està explicant. Durant tota la revista enllaça amb el que ja s’ha comentat anteriorment.
Introdueix temes amb preguntes obertes i després les desenvolupa.
Fa servir un llenguatge directe, molt entenedor. Sempre parla dels objectius i ens orienta cap on anem.
Relaciona els temes educatius amb l’entorn i els ajuntaments.
T’adreça a llibres, contes, a trobades i congressos que fan etc.

-La revista Faro, és una revista adreçada a persones sordes. És una revista escrita per a persones adultes.
La revista intenta facilitar el contacte d’aquestes persones amb l’entorn que els envolta. Conté notícies tan nacionals com internacionals i culturals.

-Cuadernos de pedagogía està escrita en castellà. És una revista que surt de forma habitual cada mes.
Va adreçada a adults interessats en l’educació i professors.
Els continguts són temes relacionats amb actualitat, nacional i internacional; conté reportatges, entrevistes, articles d’opinió. Tracta temes sobre experiències a classe.

-La revista Escola Catalana, és una revista bimensual, escrita en català i adreçada a adults i professors.
Els continguts estan relacionats amb experiències a classe, amb la llengua i la literatura, tant popular com tradicional; la mostra a través de llegendes, poesies i concursos literaris.
Al final conté un ventall de llibres per aconsellar.

-Estris, és una revista amb una periodicitat bimensual, adreçada a professors i redactada en català.
Relaciona l’educació a l’escola amb l’educació a la família i la societat.
És una revista molt visual, fa servir gran quantitat de gràfics, fotos i colors.
Conté una caixa d’estris, amb eines per ajudar-te a planificar el curs, tallers amb exercicis per després poder fer-los a classe amb els nens. Hi ha tallers per fomentar la creativitat, desenvolupar habilitats motrius i tallers de comunicació oral entre d’altres
Podem veure entrevistes molt visuals i experiències amb els seus testimonis.
Està adreçada a primària i a secundaria.

-Protagonistes Ja! És una revista trimestral.
Parla sobre temes multiculturals, sobre immigració, homosexualitat, tots els temes que tracta estan relacionats amb persones en risc d’exclusió social.
Parla sobre la igualtat de drets i sobre política infantil.
Està adreçada a adults, però també conté històries d’infants, molt visuals, amb moltes fotos.

Per a infants trobem:

-Tiro liro és una revista mensual destinada a la lectura de nens entre 7 i 10 anys.
Està redactada en català i tot el contingut són històries i còmics relacionats amb situacions quotidianes

-Cavall Fort, és una revista adreçada a nens i professors; la seva periodicitat és quinzenal.
Està redactada en català; conté gran quantitat de dibuixos, vinyetes i còmics, és una revista molt visual.
El mètode d’ensenyament que fa servir és a través del joc, de contes, del contacte amb la natura, de moltes imatges, fa servir gran quantitat de colors i ressalta molt al que vol donar-li importància.

Hi ha molta oferta de revistes educatives,orientades a adults i infants i amb diferents temes d'interès per poder escollir.

Visita al Casal del Raval

El Casal del Raval, va sorgir com a necessitat social fa 26 anys. El barri del Raval històricament és un barri caracteritzat perquè la seva població sempre han estat amb risc de marginació social.
Com a complementarietat o en sustitució de l’escola, en alguns casos, els nens pasaven la major part del dia, esmorzavem, dinaven, berenaven, sopaven i fins i tot es dutxaven al casal, situació que es manté fins als anys 94 o 95, situació que va canviant a mesura que canvia la necessitat social.
La societat actual ha canviat i amb ella les necessitas de la població. Avui dia la situació social està intimament lligada al procés migratori i el perfil de nens que estroben al casal és un perfil que té elseu orígen en diferents païssos, diferent religió, costum i llenguatge.
El nostre paper és de societat acollidora de les persones nouvingudes i la veritat és que encara ens queda molt camí per fer en quant ser una bona societat acollidora.
Íntimament lligat als canvis soscials, estan les diferents tipologies de família. Si abans la família per excelència era la família nuclear avui dia convivim amb famílies monoparentals i quan els fills viuen amb un dels pares i el seu sou només és el que sustenta la família, sobretot en el cas de mares i fills, dóna lloc a situacions de precarietat laboral que innevitablement desenvoca en carències a l’atenció dels fills.
És veritat que avui els nens es troben molt protegits i els drets dels infants estan sobre la taula, però encara hi ha molts casos de maltractament psicològics, cada cop, per això, més fàcils de detectar gràcies a la tasca dels professionals del sector. En aquests casos el que s’ha de fer és treballar sempre a tres bandes, família, escola i serveis socials.
A part d’acollir a aquests nens en risc d’exclusió social i d’ajudar a les seves famílies, sobretot a les mares, el casal fa una profunda tasca en l’àmbit educatiu. Incideix sobretot en l’aprenentatge de les llengües i la informàtica, formen a nens i a pares, majoritariament mares amb l’objectiu de poder-los inserir al món laboral.
El treball que es fa amb les mares primerament és injectar-lis una dosi d’autoestima i fer-les conscients del que són capeces de fer elles mateixes, els hi ajuden a descobrir les seves potencialitats i les ensenyen a jugar amb els seus fills. En el cas que trobessin una feina i ningú es pogués quedar amb els seius fills, el casal posa a la seva disposició un servei de llar d‘infants.
Un dels missatges que més em va fer pensar durant la presentació va ser: Si no tenim en compte les transformacions socials no serem uns bons mestres“ Com podem curar i donar-li medicina a un malalt si no sabem de què pateix. A l’educació és el mateix, si no sabem quina és la necessitat educativa, i això es sap si es treu el cap fora de les aules, en què volem o en què hem d’educar?
El casal conta amb 150 persones en plantilla i 600 voluntaris. Entre ells es troben grans professionals, educadors,assitents socials... qui analitzaran individualment cada casa i en funció de la seva necessitat faran un plantejament o un altre, però sempre seguint el mateix eix, coordinació i comunicació entre escola, família i centre.
La importància d’avui dia no és tenir una capsa plena de oneixements, sinó saber educar en la diversitat, només així es treballaran valors com el respecte per lo diferent i la riquesa de la diversitat.
El casal juntament amb els altres centres treballen en xarxa, unificant així objectius i establint criteris comuns d’actuació.

conferència Eulàlia Bosch. "Fer de Mestres"

La professora Dolors Busquets comença la conferència presentant a l'Eulàlia Bosch.

La descriu com una persona que està en contacte amb les diferents representacions artístiques, la ciència i la vida, tot això enriqueix la seva obra a través de les experiències que van sorgint.

També fa referència al seu interès per "l'EDUCACIÓ" i a més especifica que és educació amb majúscules i tot ho relaciona amb aquest tema.

L'Eulalia Bosch comença la seva conferència explicant que la feina de Mestre té relació amb tota la població, per lo que no podem deixar de banda que fer de Mestre és fa en el marc d'una ciutat, mai pot anar aïllat del seu context social.

El tema de la conferència gira al voltant dels nens, però els nens que creixen.

Els nens van creixent i amb ells la seva curiositat i la necessitat d'aprendre. Nosaltres com adults hem d'alimentar aquesta necessitat dels nens i no tallar-li les ales a l'hora de descobrir el món.

L'Eulàlia Bosch comenta que els nens són com estrangers, que venen al món sense saber res i que mica en mica el volen descobrir.

La feina d'educar no només és feina dels mestres, ens comenta, és feina de tota una ciutat, ja que el nen neix en una ciutat i creix en ella, així entre tots hem d'ajudar-los a trobar el seu lloc.

"Aprendre a viure en la teva ciutat és aprendre a viure en totes les ciutats del món. Aprendre de la nostra ciutat és aprendre a saber què ens falta o quines coses podem importar d'altres llocs. Si no has arrelat a la teva ciutat, no ho faràs en lloc." Quan les coses no et venen donades que les has d'aprendre és quan les entens i aquest aprenentatge el podràs portar sempre amb tu a qualsevol lloc que hi vagis. L'aprenentatge el podrà anar construint durant tota la vida, ampliant i completant amb nous coneixements i noves experiències.

La nostra tasca com a mestres perquè el nen pugui créixer, és com a mínim ajudar als nens a relacionar-se amb la ciutat, ens diu L'Eulàlia Bosch. Si ell creix ajudarà després a que creixi la seva ciutat.

Compara als nens amb el procés que fan les vaques per menjar. Comenta que igual que les vaques surten a buscar l'aliment i després tornen a rumiar, els nens han de sortir a buscar coneixements i després tornaran a l'escola a pensar, a construir i a complementar-ho.

Sobre la curiositat dels nens ens va dir que era necessària, ja que per conèixer, per créixer i evolucionar s'han de fer preguntes. El nostre paper com a mestres és alimentar la curiositat dels nens. Després ells es trobaran amb les contradiccions del món, però perquè creixin no se'ls hi ha d'evitar problemes, sinó que els hem d'ajudar a que es facin forts davant d'ells. A alimentar aquesta curiositat ens poden ajudar totes les arts.

Aquesta conferència juntament amb altres assignatures del curs m'ha ajudat a veure la importància que té tot el que envolta als nens i que és important incloure'l sempre en el context de l'educació.

Internet i les seves eines a l'escola

A la classe de TIC, per grups havíem de presentar les diferents eines que podem fer servir d'internet, concretament de google, per informatitzar les nostres aules i adaptar-nos a les noves tecnologies com a futurs mestres.

El meu grup vam escollir parlar sobre el google llibres. Us he linkat la presentació perquè podeu veure el seu funcionament.

La resta tècniques informàtiques van ser:
-Doodle
-dotsub
-encarta
-Google earth
-Igoogle
-laboratori com soc
-soft català

Eduwiki

L' Eduwiki és una enciclopèdia amb format electrònic.
L'Eduwiki té com a objectiu crear un coneixement compartit amb els alumnes de Primària i Secundària, entre 6 i 12 anys i ells són els que creen aquesta enciclopèdia virtual sota uns principis i una normativa fent un treball col·laboratiu.

A classe vam fer un grup de 4 a 6 persones amb l'objectiu de conèixer el funcionament de les wikis, tal i com es comenta al bloc de gestió i tic.

El nostre grup ha escollit fer l'entrada a l'Eduwiki sobre els cocodrils.

Treball google docs

Fa dues setmanes a la classe de Tic vam aprendre com fer un treball col.laboratiu amb el google docs entre diferents persones a la mateixa vegada i cadascuna a casa seva.
Al bloc de l'assignatura de tic en tenim penjada una guia

El tema a tractar és sobre els ordinadors a les aules i a partir d'aquí havíem de crear una presentació.

Primerament vam quedar els membres del grup, després vam iniciar els nostres intercanvis d'opinions sobre com fer el treball a través del speaker, però també podem veure la nostra conversa recollida a través d'aquest document
Amb totes les idees que anaven bullint, vam crear una presentació. Seguidament per endreçar les nostres idees vam fer un índex a la mateixa presentació i així ens vàrem posar mans a l'obra distribuint-nos la part de la feina que faria cadascun.
Encara que cada un de nosaltres tenia un tema a buscar,entre tots quan trobàvem informació que pogués anar bé a un altre company, li comentàvem pel xat, quin gran invent!! i si algú tenia dubtes o no trobava informació, lo mateix, a través del xat ens ajudàvem. A més a més, cada cosa que feia un membre del grup ho podia veure la resta al mateix moment que s'estava penjant i com no, a través del xat comentàvem la jugada.
Finalment per recollir totes les impressions dels companys vam crear un full de càlcul
i després el vam vestir perquè quedés més maco en forma d'enquesta.

Com a conclusió final haig de dir que realment es pot treure molt de profit al google docs per fer treballs en grup i estar junts a través de la distància.

Qui ets tu?

Com cada primavera les flors comencen a florir, la neu va perdent la seva solidesa per convertir-se en l’aigua que baixarà per les muntanyes. Els dies comencen a ser més llargs i el color del cel és d’un blau cada vegada més clar.
Amb els ulls clars com el cel i els cabells rossos i ben pentinats, la Laia camina decidida a pujar la muntanya i a veure el riu baixar.
Seu sota un arbre i escolta l’aigua passar, amb la música de l’aigua, es posa les seves sabates de dansa i comença a ballar.
El seu cos es mou lliure, lliure com l’aigua del riu i fa harmònic cada un dels seus moviments, s’estira i arriba als racons que vol, com l’aigua, l’aigua del riu que passa i arriba, on vol arribar.
Darrere de cada pas, de cada moviment hi ha un intens treball, que ara ens sembla fàcil en veure-la ballar, com l’aigua, l’aigua del riu que va superant tots els obstacles, passant per totes les pedres i arrodonint-les, fent més suau el seu caminar.
L’aigua comença a córrer, tant com la música que fa els moviments de la Laia acompanyen cada nota que el riu ens fa escoltar.
El vent va acariciant-li la cara, sense moure el cabell del seu cap, el sol comença a amagar-se i li reflecteix a les galtes un color ben rosat.
De sobte el riu es para, el ball de la Laia ha acabat,es treu tota la roba i s’endinsa al mar, on abraça cada nota i per la suavitat de les ones es deixa emportar.


El ball de l'aigua

Mostra un mapa més gran